viernes, 25 de febrero de 2011

una mica... però jo també necessito parlar.

tinc moltes coses al cap, i necessito dir el que penso abans que m'explotin els pensaments...
estats contradictoris... nits i dies.. llums i foscors....
No em diguis res...només deixa'm parlar...necessito sentir en veu alta tot això que em desvetlla...

d'una banda sé que he d'estar aquí... mantenir-me al meu lloc, no deixar de ser l'ésser dolç i comprensiu que mai té un no per resposta... que accepta incondicionalment tot... que sap que trobarà en tot moment... que no marxaré mai del seu costat... que escolta... que abraça... que cedeix... que estima obertament i sense peròs...que sóc repós i redons dels seus pensaments... que sóc la lluna que abraça els seus somnis...que sóc el final del seu camí...

d'altra banda necessito escopir que ja n'hi ha prou...què necessito saber que sóc per a ell...que potser em canso d'esperar... que potser estic farta de ser l'últim recurs en el seu pensament... que potser no sóc la pensió entre la seva feina i la seva casa quan torna tard... que el necessito al meu costat sense condicionaments però amb totes les condicions del món...que sóc foc que crema però necessita ser alimentat....que té les claus de casa meva...però potser quan vulgui entrar hauré canviat el pany.

uff...ja....
si.... estic liada ,però per a tu sempre tinc un instant... diga'm; ara ja et puc escoltar....